Un dia al Zoo i un partit de basquet

El passat dia 6/11/2010, vem anar al  Zoo al mati i a la tarde varem anar a veure un partit de basquet.

  Aquí teniu un ximpance ben curiós i graciós.

Un dia amb els meus amics

Avui és diumenge 03 d´octubre i amb els meus amics, el Javi, el Pol, l´Arnau em decidit fer una excurció per el Parc de Collserola, que ens portarà fins a St. Cugat del Vallés. Fa un dia una mica nuvol, pero segur que millorarà. Sortim desde el Velodrom d´Horta, borajant el Parc del Laberint agafem després d´agafar el GR-6.

...m´havia oblidat de dir-vos que em decidit entre tots, deixar venir els pares també. La Iolanda, el Lluís, el Vicens i el meu pare, el Xavi. Son tots molt trempats i segur que no ens donaràn la tabarra durant l´excurció. Jas sabeu a que em refereixo, oi?..."que falta molt?", "qua arribarem?", "i després que farem?", ern fi, aquest tipus de tabarra.
Ja hi som, fa mitja hora que caminem i els de la foto que preguten si podem parar una estoneta, home ja està bé. Els pares havien de ser. L´Arnau s´ha quedat amb ells fins wque reposin forces. És que ja tenen una edad...ja,ja,ja.

Pel corriol que ens ha de portar cap a St. Cugat, i després de deixar Cerdanyola del Vallés a la nostra dreta, descubrim el primer Boletus Apagallumus. Un exemplar enorme, i tots estem flipant. Bé tots no, el Vicens no flipa, i sino mireu-li la cara, jo diria que reflipa.

Ja em arribat al Restaurant "Can Borrell" i encara no podem dinar perque em anat massa ràpid. Em de fer una mica de temps. Em decidit construir una cabana. Aquí ens teniu, La Colla Pessigollles, disposats a fer la nostre construcció. Atenció a l´Arnau aguantat l´arbre. És el més gran i més fort de tots. El Pol amb una arma mortifera a les mans que ell  mateix ha construit i amb la que ens protegirà de qualsevol atac. El Javi que s´ho mira, com dient: "Aquest és el nostre territori, ñññññññ!!!!. I jo, jo...fent una de les meves especialitats, una combinació de pallasso, funambolista i equilibrista, com n´hi pocs.

Ja me dinar i bufffff, he dinat lleuger, però estic a piunt de petar. Amanida, pasta, peus de porc a la brasa i de postres un greladet per fer-ho tirar tot asvall, coses de nens. Visca Can Borrell!!!..i els seus peus de porc

Ara a seguir la marxa. Ja em deixart enrere, St. Medir i Sant Adjuntori, el Forn Iberic i la resta de runes, toxos i altres pedres de tota mena.

Ja estem arribant al final de l´excurció. Som al Pi d´En Xandri, l´arbre més emblamátic de St. Cugat, i salvat de d´uns gamberros que el varen intentar tallar amb una serra mecànica. 

Ara si, ara hi som tots a la foto. Els pares també.

Ja està bé com son aquests pares..volem una foto, volem una foto, doncs vinga la foto per la parella,grrrrññññ...que no arribarem ni demà!

I ara li toca al meu pare, que es pensa que és el mes guapo i xulin de tots, i també vol una foto.Va espabila home..pares!!.

Eps, ara ens ha sorti una euga pel camí, la Florentina, o alguna cosa per l´estil. A que és maco..ummm.

Bé amics ja em arribat asl final, despés de gairabé 6 hores d´excurció. Ara anem a buscar el tren que ens portarà fins a Barcelona. A l´Arnau l´han vingut a buscar els seus pares en cotxe.."vaya morra".

Estem tots una micsa cansat, i sino pregunteu-li al Vicenç, ja,ja,ja , quina cara que fa. Ja m´ho va dir el Javi: "el meu pare no esrtà per gaires trotes", je,je,je.

I aquí em acabat. El proper mes de Novembre farem unaltre excurció i sereu benvinguts tots els que us animeu.